Senyalitzacions provisionals


De vegades, hom necessita senyalitzar un itinerari que es farà servir durant unes hores i no posteriorment.
És el cas dels excursionistes que exploren zones desconegudes i no senyalitzades i que volen deixar indicacions per poder retornar sobre els seus passos en cas de voler-lo fer, de grups que s'avancen a la resta i volen deixar indicacions per facilitar els més lents el seu seguiment, de travesses multitudinàries que seguiran un recorregut que només vol senyalitzar-se pel dia de la caminada etc.
Quan es dóna aquesta circumstància cal fer servir senyals que formin part del paisatge natural, fàcilment biodegradables o fàcilment eliminables (i muntar el servei de recollida corresponent).

Senyals que formen part del paisatge natural
Si el terra del camí és de sorra o terra, fer solcs en forma de fletxa per indicar una desviació és un senyal clar, que desapareixerà per ella mateixa. No és adient, però, per guiar grups nombrosos ni en indrets concorreguts, ja que les mateixes petjades dels participants podrien fer-la desaparèixer abans d'haver complert la seva funció.
Els senyals fetes amb branques trencades, (en forma de fletxa que indica la direcció a seguir o barrant una opció desaconsellable) són més permanents que els solcs a terra. Cal, però recordar, que en zones protegides cal utilitzar-ne només les que es puguin trobar ja mortes, per no fer malbé la vegetació.
Els pedrons, en canvi, no són convenients per senyalitzacions provisionals, ja que al no desfer-se fàcilment la senyalització, de fet, es transforma en permanent.

Senyals biodegradables

        
Llençar paperets molt petits, de colors vius permet senyalitzar de forma molt visible. El paper és biodegradable. Convé, però, no utilitzar-ne grans quantitats i col·locar-lo de manera que no sigui arrossegat pel vent.   Existeixen al mercat pintures biodegradables que permeten una bona senyalització. Cal, però, informar-se'n bé, ja que n'hi ha que perduren durant anys mentre d'altres desapareixen en minuts en cas de pluja.   No podria faltar en aquest apartat la senyalització amb restes de menjar. En el conte infantil senyalitzen el camí amb molles de pa per poder trobar el camí de tornada a casa. Malauradament els restes de menjar desapareixen fàcilment: els animals (ocells en el conte) se'ls mengen...En la vida real trobar restes de menjar en un indret és senyal inequívoca (i desagradable) de què certes persones (no gaire curoses) han passat per allà. I no desapareixen tan fàcilment com en el conte, en part perquè sovint disten molt de ser biodegradables (llaunes, plàstics...).

Senyals provisionals no biodegradables
Els indicadors de cartolina d'un color determinat (millor amb forma de fletxa que indica el sentit de la marxa, millor amb quelcom imprès com el nom de la travessa que senyalitzen, millor plastificats per evitar que es facin malbé amb la pluja) són un excel·lent mitjà de senyalització. Són molt visibles. Poden grapar-se a un arbre o qualsevol element de fusta, subjectar-se al terra amb pedres o sorra o clavar-se a les branques d'un arbust. Cal, però, preveure un servei per la seva recollida posterior.
Les cintes de plàstic, de colors vius, són elements molt utilitzats enguany per guiar els participants en travesses multitudinàries. La cinta de plàstic de colors és econòmica, fàcil de transportar, de lligar a branques o de ser subjectada amb pedres o sorra i molt visible. És útil tant per indicar la direcció a seguir com per barrar el pas. També és molt fàcil recollir-la amb l'ajut de només unes tisores.
Els pals senyalitzadors provisionals poden també fer-se servir, però només en cas de ser realment necessaris ja que tenen molts més inconvenients enfront dels altres tipus de senyalització citats (més difícils de fabricar, de transportar, de col·locar i de treure i més cars)

Tornar