|
Els
pedrons
|
|
|
|
Són,
senzillament, petits munts de pedres (habitualment
d’uns 30 cm d’alçada) amb forma de piràmide, (les pedres més grosses
a sota i la més petita com a vèrtex superior).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Es
col·loquen al més enlairats possible, procurant que es vegin
retallats contra el fons, cosa que els fa força visibles des
de lluny.
|
|
Són
la senyalització tradicional, més natural i més emprada en les nostres
contrades de muntanya, éssent imprescindibles en aquells indrets on
la senyalització per altres mitjans és precària o inexistent.
|
|
|
|
|
|
Parlem
de zones (com prats o pedregars) amb absència d’elements de suport per la senyalització
vertical, on no pot marcar-se amb pintura o els senyals queden fàcilment
ocults per la neu o la vegetació i on l'accés difícil
fan feixuga la col·locació de pals senyalitzadors.
|
|
Els
seus grans avantatges provenen de la seva immediatesa:
les
eines per fabricar-los són les mans i no calen força ni destresa especials
per fer-los ni per desfer-los. Són, per tant, molt fàcils de fabricar.
-
els
materials necessaris (pedres) solen formar part del paisatge natural.
Són la senyalització més ecològica que hi ha.
-
si
estan ben fets i col·locats, són força visibles i ni la neu ni la
vegetació els amaguen fàcilment.
-
no
es desfan si no és per causes poc habituals (acció directa
de persones o animals, caiguda d’arbres o esllavissades); es a dir,
són ecològics però no fàcilment biodegradables.
Atesos
els avantatges, no és estrany que sigui tan habitual trobar-los.
Es fan servir com a única senyalització, o com a complement d’altres.
El seu significat, entre d’altres, pot ser:
|
|
|
-
un
pas difícil on és aconsellable passar per un punt molt localitzat
-
la
ubicació propera d’un indret d’interès (com l’entrada d’una cova....)
-
la
ubicació exacta del punt més alt d’un cim
|
|
Els
pedrons que marquen el punt més alt d’un cim solen ser inusualment grossos
ja que, d’una banda, convé que es vegin des de ben lluny i d’una altra,
es tradicional que cada excursionista que assoleixi aquell cim contribuiexi
al pedró amb la seva pedreta.
|
|
|
|
El
cim del Perafita (Alt Urgell) és singular al respecte, ja que els grups
d’excursionistes fan, cadascú, el seu propi pedró.
|
|
|
|
Nosaltres
vam fer el nostre, hi vam escriure els nostres noms, i quan anys després
vam tornar vem ser incapaços de trobar-lo entre els molts que ocupen
aquest pedregós cim.
|
|
|
|
|
|
En
qualsevol cas, un pedró és garantia de trobar-nos realment en
un itinerari. Quan es camina per la muntanya es bo buscar-los amb la
vista i, si ens els trobem, preguntar-nos què signifiquen.
|
|
Quins
són els inconvenients dels pedrons?
·
proporcionen poca informació; el pedró
no ens diu quin camí seguim, ni quines dificultats pot presentar-ne,
ni a quina distància està d’algun indret conegut.
·
en formar part del paisatge natural, no són tan
visibles com altres tipus de senyalització com les
marques de pintura o els pals senyalitzadors.
· quan
es desfan (per acció humana o animal, esllavissades...) deixen
poc o cap rastre de manera que poden faltar en llocs perdedors.
|
