Consten d’un suport vertical, d’uns dos metres d’alçada, coronats per plaques senyalitzadores orientades en la direcció i sentit de la marxa que indiquen.
Són el mètode més eficaç per senyalitzar, ja que presenten avantatges importants respecte a altres mètodes senyalitzadors:
· són visibles des de molt lluny sense confondre’s amb el paisatge
· no desapareixen ni s’alteren fàcilment, excepte per acció humana intencionada.
· suporten una gran quantitat d’informació, i el suport vertical permet afegir-ne més un cop col·locats, si cal
N’hi ha de fabricats amb diversos materials. Els més usuals solen són ferro i fusta. Aquesta última no s’altera per corrosió i és més respectuosa amb el paisatge natural però és més vulnerable als incendis forestals.
Un pal senyalitzador pot informar-nos sobre:
· el o els d’itineraris que passen per ell.
· la direcció exacta i el sentit de la marxa que indiquen.
· els noms d’un o més indrets coneguts als que condueixen els itineraris, i la distància a la que es troben.
· l’organisme responsable de la col·locació del pal.
· altres informacions d’interès sobre el recorregut o aspectes culturals a destacar de ell.
L’inconvenient més important dels pals senyalitzadors és que s’han de dissenyar, fabricar, traslladar i col·locar i totes aquestes operacions són força feixugues i impliquen despeses considerables, ben lluny de les possibilitats d’un simple excursionista i fins i tot de la majoria de clubs (recordem la senzillesa de fer o refer un pedró o una marca de pintura). Solen ser doncs les institucions (com els Consellls Comarcals) els que es fan càrrec de la senyalització amb pals, i malauradament no n’ha ha tants com caldria.
Els pals senyalitzadors tenen, en la pràctica, un altre inconvenient que es fa més palès en zones molt concorregudes i de fàcil accés, com el Parc de Collserola: que són víctimes de l’incivisme. Bretolades, pintades àcrates i eliminació de les plaques senyalitzadores per col·leccionistes o propietaris que volen evitar el trànsit de marxaires per l’indret escurcen de forma dràstica la vida útil d’aquests indicadors.