Senyalització d’itineraris per fer a peuPròlegDes de fa molts anys caminem per les nostres contrades, i voldríem comunicar els coneixements que hem adquirit, fruit de l’experiència, i que a hores d’ara ens ajuden sempre que anem d’excursió.
Aquest document no pretèn, doncs, ni de lluny, abastar tot el tema. Reiterem que es tracta, només, de la nostra experiència. Tampoc és un document tancat, ans al contrari, voldríem que hom hi afegís la seva, que s’incorporaria com a col·laboració o tema de debat. |
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
IntroduccióQui hagi intentat alguna vegada caminar per una zona desconeguda, sense indicacions, sabrà les dificultats que implica.
Fins i tot quelcom aparentment tan fàcil com tornar sobre els propis passos al punt de partida és gairebé impossible si hom, preveient-lo, no ha gravat mentalment alguns punts de referència que l’ajudin en el seu camí de tornada.
Així doncs, quan una persona ha trobat un “camí”, es a dir, un itinerari que li permet anar d’un lloc a un altre, sol senyalitzar-lo per retrobar-lo fàcilment en el futur, o per què un altre pugui seguir-lo. La senyalització d’itineraris és una pràctica que es perd en la nit dels temps.
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
Actualment la senyalització d’itineraris per fer a peu és una pràctica molt desenvolupada. Existeixen múltiples tipus de senyalització, i alguns criteris adoptats a nivell internacional.
Qui vulgui caminar per zones desconegudes convé que “domini” aquest tema. Això l’ajudarà a:
|
![]() |
|||||||||||||||||||||||||||
ObjectiusL’objectiu general que ens proposem és transmetre a qui estigui interessat les eines necessàries per “dominar” la senyalització de camins, essencialment en zones rurals. Per desenvolupar-lo ens proposem:
|
||||||||||||||||||||||||||||